MILLORA DE L’ADAPTACIÓ DE LES SUREDES AL CANVI CLIMÀTIC, A TRAVÉS DE LA VALORACIÓ DE TECNOLOGIES I PROCESSOS PER MINIMITZAR L’IMPACTE DE L’ARMILLARIA MELEA.
La taca groga és un defecte visual que apareix en les pannes de suro i que s’expandeix des de la superfície de l’escorça fins a l’interior. Les suredes afectades amb aquest defecte es localitzen en zones humides amb un sotabosc nombrós, condicions que es donen en els boscos de Catalunya. L’aparició d’aquest defecte es degut al creixement del fong patogen Armillaria mellea.
La presencia de taca groga en el suro va més enllà de ser un defecte visual donat que es considera el principal responsable de la presencia en alguns taps, del 2,4,6- tricloroanisol (TCA) o compost que dóna al vi aroma a florit. Per aquest motiu, les pannes afectades amb aquest defecte surten de la cadena de producció i es tractem com a un residu forestal. Les pèrdues econòmiques associades a la presencia de TCA en els taps de suro afecta a tota la cadena de valor: propietaris forestals, industria surera i vitivinícola. La incidència de TCA en els taps de suro ha propiciat l’aparició de campanyes a nivell internacional en contra de la utilització del suro. El resultat d’aquestes accions ha estat la pèrdua de valor de les pannes i els taps de suro i l’abandonament de la gestió de les suredes. En general, la incidència de taca groga ha comportat una pèrdua important de matèria primera sobretot pel que fa al suro d’origen català.
Actualment, hi ha pocs estudis sobre les condicions que propicien la infecció de les alzines sureres per Armillaria mellea i per tant, de les possibles accions de prevenció i/o eliminació d’aquest patogen. Al mateix temps, es desconeixen la incidència real d’aquest defecte i tampoc hi ha cap estudi recent on es confirmin les zones més afectades. La relació entre la presencia de taca groga i la formació de TCA es un altre aspecte que caldria contrastar per tal de poder definir les implicacions de la seva presencia en els taps de suro, i valorar si es possible la seva eliminació. La falta de coneixement sobre aquest defecte és possiblement, la raó principal per la que fins ara no s’han descrit pautes per a la seva prevenció, ni desenvolupant tecnologies per a la seva detecció i/o eliminació.