COMPARACIÓ D’UNA MOSTRA DE SURO ANTIC (SEGLE I A.C.) RESPECTE UNA MOSTRA DE SURO ACTUAL

L’objectiu de l’estudi ha estat demostrar la durabilitat del suro al llarg de la història, inclòs en condicions adverses com les del fons marí. S’han estudiat els compostos principals del suro com la lignina, els polisacàrids i la suberina, que són els responsables de les seves propietats físic químiques i en definitiva, de fer-lo un material idoni per adaptar-se al coll de l’ampolla i, conservar els valors de permeabilitat a l’oxigen de vi tranquil i espumós. Tanmateix, s’ha comprovat l’estat de l’estructura cel·lular.

Aquest estudi ha permès reafirmar la idoneïtat de la utilització dels taps de suro com a tapament d’àmfores i que actualment, continua sent el material per excel·lència per a preservar el vi tranquil i espumós.