Inici / Notícies

Notíciesd’Icsuro i del sector surer


quimiolluminiscencia

Tal com es comentava a l’article titulat “La importància de la permeabilitat a l’oxigen” publicat a la newsletter del mes d’abril de 2020 de la Fundació ICSURO, existeixen diversos mètodes per determinar la permeabilitat.

En l’actualitat no es disposa d’una metodologia contrastada i normalitzada  per la mesura d’OTR i es fa difícil valorar els valors d’OTR per diferents tapaments. La primera tècnica analítica de l’OTR pels tapaments va ser el Mocon Oxtrans (Figura 1). Aquesta tècnica es basava en la normativa dels envasos plàstics ASTM-F107-14, en mesurar l’oxigen que es transferia a través d’un coll d’ampolla segellat a una placa metàl·lica i en mesurar entrada i sortida de gasos per tècniques baromètriques. Aquesta tècnica té diverses limitacions, ja que és destructiva, costosa i amb monitorització curta.

Foto 01
Figura 1. Dispositiu per mesurar la permeabilitat dels tancaments segons el mètode de Mocon. Font. Diéval, J-B. et al 2011

Anys més tard van sortir altres tècniques com les basades en el bisfenol (Skouromounis et al 2007) o la colorimètrica (Lopes et al 2005) (figura 2 i 3). Ambdues metodologies són tècniques no destructives, però que requereixen d’un aparellatge especialitzat i costós que dificulta que siguin unes tècniques rutinàries. Al mateix temps que no donen lectures directes sinó que necessiten una extrapolació a un model teòric.

Foto 02

Figura 2. Dispositiu per mesurar la permeabilitat dels tancaments segons el bisfenol. Font. Skouromounis et al 2007.

Foto 03

Figura 3. Diagrama de calibració del mètode colorimètric basat en la reducció del carmí d’indigo. Font. Lopes, P. et al 2005 a .J Agric. Food Chem. 2005, 53, 6967-6973 6967

Més endavant es va desenvolupar el mètode manomètric, basat en fer passar a pressió aire a través d’una peça de suro de 3mm (Lequin et al 2012) (figura 4). Aquesta tècnica permetia obtenir el coeficient de difusió d’O2 d’aquell material i no l’OTR. Els resultats d’aquesta tècnica són difícils d’extrapolar com a assaig de rutina i, a més, és una tècnica destructiva.

Foto 04

Figura 4. Diagrama del manòmetre per mesurar la transferència d’oxigen a través del suro.. Font. Lequin, S. et al 2012. A J. Agric. Food Chem. 2012, 60, 3348−3356

Finalment es va descriure la tècnica de quimioluminescència o oxoluminescència (Diéval et al. 2011). La quimioluminescència es un mètode no destructiu i permet fer el seguiment d’un tapament al llarg dels mesos mesurant directament la quantitat d’oxigen de dins de l’ampolla (Bunner et al., 2010). Aquesta tècnica és el fonament teòric dels aparells d’oxoluminescència que podem trobar al mercat.

L’aparell utilitzat en el projecte GO OTR s’anomena NOMASense i està format per un dispositiu electrònic amb una sonda emissora i receptora (Fibox 3 LCD Trace V6), que emet un flux o pols lluminós de color verd. Aquest flux està dirigit  a un sensor enganxat a l’interior del recipient transparent (ampolla). El sensor està format per compostos fluorescents que absorbeixen l’energia enviada per la sonda i la tornen en forma de llum. La mesura es basa en que la concentració d’oxigen de l’ampolla és inversament proporcional al temps de retorn d’aquesta llum. El resultat s’expressa directament a la pantalla del dispositiu com a pressió parcial d’oxigen a l’interior de l’ampolla (PO2).

Foto 05

Foto 06

Figura 5. NOMASense, dispositiu per les mesures d’oxolumisicència. Font ICSURO.

El NOMASense és un aparell fàcil d’utilitzar que no té un cost elevat i que permet mesurar l’OTR tant d’ampolles plenes com buides al llarg del temps (figura 5). És la tecnologia que s’assimila més a la realitat, d’aquesta manera els resultats obtinguts poden ser extrapolables. Aquests avantatges respecte a les altres metodologies han fet que els últims articles publicats sobre l’OTR en tapament la utilitzin (Chevalier et al. 2019).

En aquest marc de la recerca, el 2017 es va constituir un grup operatiu format per  4 empreses elaboradores de taps de suro del sector surer català. Dues empreses de les quals, J. VIGAS S.A., i MANUEL SERRA S.A, elaboren majoritàriament tap de suro natural. I les dues restants, TESA S.A. i FRANCISCO OLLER S.A., elaboren taps de suro aglomerats amb dos discos per a vi escumós. El projecte s’anomena “Projecte pilot per a la determinació de l’evolució de la permeabilitat a l’oxigen al llarg de les diferents condicions de fabricació dels taps de suro i l’efecte d’aquest paràmetre en el vi tranquil i escumós (GO OTR)”.

El projecte ha permès determinar les variables del procés de producció que afecten la permeabilitat a l’oxigen dels taps de suro i que previsiblement tindran un efecte significatiu en l’evolució dels diferents tipus de vins i escumosos.

És un projecte cofinançat pel fons europeu FEDER i pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya a través de l’Operació 16.01.01 (cooperació per a la innovació) del PDR de Catalunya 2014-2020.

TESAVIGASMANUEL_SERRAOLLER

DARP

Escriu una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Tancar Tancar