Els incendis forestals i el canvi climàtic són dues cares de la mateixa moneda. A Espanya ja s’hi ha declarat l’emergència climàtica i segons l’informe El planeta en llamas de l’organització internacional independent WWF dedicada a la defensa de la natura i el medi ambient, el país és especialment vulnerable a aquests dos fenòmens arran de la manca d’inversió en polítiques de conservació, l’abandonament de les activitats relacionades amb els boscos i l’escassetat de prevenció.

Gestió sostenible dels boscos

La pandèmia de la Covid-19 ha aturat la majoria d’iniciatives de lluita contra el canvi climàtic per centrar tots els esforços en frenar la propagació del Coronavirus. El cert, però, és que la crisi climàtica no pot esperar i la urgència d’un canvi de model per combatre-la és més imperativa que mai.

Els anomenats “incendis forestals de sisena generació”, menys freqüents però més devastadors i incontrolables que la resta, estan atacant tot el planeta generant danys ecològics de valor incalculable com és el cas de l’Amazònia, el pulmó verd de la Terra.

En aquest context de pèrdua de biodiversitat, es fa més necessària que mai la recuperació de zones forestals degradades i, alhora, una bona gestió dels boscos que asseguri la regeneració de les masses forestals i redueixi el risc d’incendis.  El cas de les suredes és un gran exemple, ja que les alzines sureres (Quercus Suber L) són una espècie especialment resistent al foc, doncs la seva escorça externa (el suro) és un abric natural ignífug, per la qual cosa quan hi ha un incendi l’abric de suro es crema superficialment però a l’interior la planta segueix viva. A més a més, a diferència d’altres tipus de bosc cremat, el d’alzina surera pot ser habitat al cap de pocs anys d’haver-se incendiat.

Aquestes dots de tallafocs naturals, sumades a altres avantatges mediambientals de les suredes –regulació del cicle de l’aigua, disminució de l’erosió, serveis ambientals…-, fan patent la necessitat de doblar esforços per recuperar boscos abandonats i crear estructures forestals que dificultin la propagació del foc i en facilitin l’extinció.

Una crisi improrrogable

Si parlem de la crisi climàtica, el sector surer vol ser també exemplar, doncs genera una petjada de carboni negativa i contribueix a mitigar el canvi climàtic degut a la fixació del diòxid de carboni a l’atmosfera. De fet, s’estima que les suredes retenen fins a 14’7 milions de tones de CO2 anuals (Cork Information Bureau | 2019).

La preocupació per l’emergència climàtica es trasllada també a la societat en general, que reclama la transició cap a una economia que faci un ús responsable dels recursos naturals sense prioritzar maximitzar beneficis econòmics a qualsevol preu i que impulsi productes que, com el suro, no només no contaminin sinó que contribueixin a revertir els efectes del canvi climàtic.