Fer una ampolla de bombolles és una expressió universal de celebració, però hi ha una línia fina entre un pop de celebració i una explosió de bombolles per netejar. La professora universitària Dra. Eugenia Cheng ha creat una fórmula matemàtica per aconseguir el pop perfecte.

– i el secret està en com es refreda l’ampolla.

La doctora Eugenia Cheng, membre honorari del Departament de Matemàtiques i Estadístiques de la Universitat de Sheffield, va identificar el pop perfecte mitjançant l’ús de programari informàtic, conegut com a anàlisi espectral, per analitzar l'”anell” que produeix. La investigació va revelar que l’anell més desitjable d’un pop de suro es troba a un nivell constant entre 8.000 Hz i 12.000 Hz, conegut com a to de “brillant” pels enginyers de so.

Això atreu l’oïda humana perquè la freqüència constant crea sons comparables als plats i els crits dels ocells, mentre que els tons amb intensitat de freqüència fluctuant provoquen sorolls aspres, com ara les ungles a la pissarra.

Per ajudar els amfitrions a aconseguir aquest “pop perfecte” a les seves pròpies cases, Cheng va recórrer a les matemàtiques, utilitzant dues variables: la temperatura i la pressió de la mà, per crear la fórmula per al pop perfecte:

La fórmula dicta que una ampolla de bombolles s’ha de refredar a 6,7 graus centígrads amb una força d’extracció mínima aplicada per obrir el suro.

L’experiment de la doctora Cheng va revelar que, a la pràctica, una nevera típica només refreda una ampolla escumosa a 11 graus. Per tant, per assolir les condicions òptimes d’explosió del suro de 6,7 graus, l’ampolla s’ha de refredar en una galleda de gel durant 40 minuts.

En refredar l’ampolla brillant durant més temps per assolir temperatures més baixes, les bombolles a l’interior tindran menys energia, requerint menys pressió en treure el suro, ja que s’escaparà menys gas, provocant un toc més agradable en lloc d’un soroll fort.

La doctora Cheng comenta: “El so d’un tap de suro sens dubte està associat a la celebració, però hi ha una discussió sobre si un pop ha de ser fort i bombolles, o tranquil i reservat, i em va intrigar veure què ens podrien dir les matemàtiques sobre això. ”