El sector surer pot ser un exemple a seguir alhora d’ajudar a mitigar l’impacte de grans reptes globals com són la crisi climàtica o la crisi causada per la pandèmia COVID-19. Aquesta va ser una de les tesis que el director de la Fundació Institut Català del Suro, Albert Hereu, va traslladar a les jornades virtuals interactives de negocis “The Future of Wine”, celebrades els passats 26 i 27 de novembre.

El canvi climàtic i el suro

Preguntat sobre com afrontar la crisi climàtica, Albert Hereu va afirmar que “és evident que si els consumidors i la societat en general són cada cop més conscients de l’emergència climàtica en què ens trobem, hem d’oferir-los productes que no només no contaminin, sinó que també ajudin a mitigar els reptes als quals ens enfrontem”. I és que diferents estudis demostren que un tap de suro pot retenir més de 500 grams de CO2, quan una ampolla de vidre estàndard allibera aproximadament 400 grams de CO2 per a la seva producció. En aquest sentit, Hereu va assegurar que el sector surer “és un clar exemple de model econòmic regeneratiu perquè aporta valor a la societat i al medi ambient mitjançant activitats que promouen la captura de CO2, el manteniment dels hàbitats forestals i la revitalització socioeconòmica de les zones rurals”. Si pensem a nivell mundial, hi ha 2,1 milions d’hectàrees de bosc surer a tot el món ies produeixen 12.000 milions de taps de suro anuals. “Si prenem una retenció mitjana de 300 grams per tap de suro, seria una retenció global equivalent a 3,6 milions de tones de CO2 per any”, va afirmar Hereu.

Una economia més inclusiva i sostenible

El director de la Fundació Institut Català del Suro va assegurar que tant l’emergència climàtica com la crisi social i econòmica causada pel COVID-19 mostren la necessitat de transitar cap a un model econòmic més inclusiu, equitatiu, socialment just i sostenible, que no busqui maximitzar els beneficis econòmics a qualsevol preu.

En aquest sentit, la Fundació Institut Català del Suro ha començat un procés de comptabilització del valor social aportat al nostre entorn i d’avaluació de la contribució de les seves activitats al bé comú. “Hem de situar les preocupacions socials i ambientals al centre del nostre model de negoci, prioritzant l’impacte social i ambiental sobre la maximització dels beneficis”.

The Future of Wine

The Future of Wine és una conferència internacional del sector vitivinícola que vol obrir debat i resoldre el repte de com la indústria del vi pot respondre a les pressions de la sostenibilitat i crear oportunitat de negoci. En aquesta edició hi van haver aproximadament 700 persones inscrites d’arreu del món.  Entre els ponents, a banda del Director de la Fundació, hi van participar els màxims responsables d’entitats com TESCO, Marks & Spencer, XistoWines, Cadena Zapata, Raeburn Fine Wines, BSI, Snowden Vineyards, DIAM, Vina Santa Rita, Emetry, Smith Haut Lafitte, Chakana Winery, Smith HautLafitte, Castello di Brolio, Raimat, ISEAL Alliance, Vingruppen i Norden, AlkoInc, ChateauLéoube, ConoSur, Torres, TablasCreek, MW, Wanderlust Wine, Unilever, Chateau George 7, Bolney Wine Estate, Concha y Toro,Enotria&Coe, Davenport Vineyards o Fairtra de Africa Southern Africa Newwork.

Hereu va participar en una conferència titulada “Lliçons des d’Espanya: Com la indústria del vi pot afrontar la sostenibilitat i el canvi climàtic” on va compartir espai de diàleg amb Marta Terrado, especialista en comunicació científica al Barcelona Supercomputing Center i amb Joan Esteve, director del Celler Raimat.