El sector del suro es consolida com a exemple d’economia circular

El cicle continu establert entre bosc surer i indústria de suro sustenta la transició cap a un canvi de paradigma de negoci orientat a l’assoliment de sistemes de producció i consum més eficients
L’Economia Circular es mostra com una alternativa al tradicional model lineal de producció i consum, amb el valor afegit de ser capaç de resoldre gran part dels reptes mediambientals presents avui dia, canalitzar noves oportunitats de negoci i impulsar el creixement econòmic. La innovació s’erigeix com l’element fonamental per aconseguir la transició cap a una Economia Circular que mitigui l’impacte mediambiental i els danys irreversibles en el clima i la biodiversitat, i redueixi les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Entre les indústries que treballen seguint aquestes pautes de comportament mediambiental, el sector surer ha demostrat la sostenibilitat en tots els seus processos de producció i la seva ferma aposta per la R+D en els últims anys, posicionant al tap de suro com l’opció sostenible indiscutible tant per a cellerers com a consumidors.
El tap de suro ajuda a mitigar el canvi climàtic
El tap de suro és un producte natural, reciclable i renovable, valors imprescindibles per reduir els nivells de contaminació i preservar la biodiversitat. Diverses recerques confirmen que el suro reté més CO2 del que emet (cada tap emet 13,6 g i reté 247,7 g), per la qual cosa els cellers que utilitzen taps de suro per tancar els seus vins i espumosos redueixen el balanç de CO2 de les seves ampolles. Els taps artificials, en canvi, tenen un alt impacte ambiental: el tap de plàstic emet a voltant de 130 g (10 vegades més CO2 que el tap de suro), xifra que es multiplica per 24 en el cas del tap de rosca (aproximadament 330 g).
El suro és un material natural renovable. La seva extracció no causa cap impacte negatiu i no requereix la tala de l’arbre, ja que les sureres tenen la capacitat de regenerar l’escorça de suro que se’ls ha llevat i la seva extracció no causa cap contaminació en ser realitzada per mitjans manuals. Després de ‘la pela’ l’activitat biològica de les sureres augmenta i per tant la seva captació de CO2 es multiplica entre 3 i 5 vegades. Un bosc surer té la capacitat de fixar 6 tones de CO2 per hectàrea a l’any, d’aquesta manera, els boscos surers del Mediterrani capturen cada any més de 14 milions de tones de CO2.
Entre els beneficis ambientals dels boscos de suredes destaquen la conservació del subsòl vegetal, la retenció d’aigua, la protecció de les maresmes, el control de l’erosió i, per tant, la desertització i la prevenció d’incendis fruit del seu caràcter ignífug. A més, la seva gestió implica la cura del bosc, la reducció de càrrega de combustible i el manteniment dels camins.
Espanya, a l’avantguarda en producció de suro a nivell mundial
Espanya, segon productor mundial de suro per darrere de Portugal, compta amb 506.000 hectàrees de suredes que representen un 25% del total mundial. A l’any s’extreuen 88.400 tones de suro que suposen el 30% de la producció de suro a nivell mundial. Catalunya, Andalusia i Extremadura són les principals comunitats autònomes que concentren a més de 150 empreses que generen al voltant de 2.000 llocs de treball i que ascendeixen fins a 3.000 durant l’època de saca del suro (juny-setembre).
El sector surer espanyol produeix 3.000 milions de taps a l’any, dels quals 1.300 milions es destinen a espumosos i 1.700 a vins. Més del 50% de la facturació és conseqüència de les exportacions. Els mercats europeus són la principal destinació de les exportacions espanyoles (80%) amb França, Portugal i Itàlia al capdavant, mentre que EUA, Argentina i Xina són els principals representants dels països de el ‘Nou Món’, suposant un 10% de les exportacions.
El cicle de la indústria del suro es completa amb el reciclatge dels taps de suro, activitat que implica un reduït cost energètic. Els taps recollits es trituren i el granulat obtingut s’utilitza per fabricar productes de suro no destinats a l’alimentació, com a materials per a la construcció o la creació d’objectes d’ús domèstic i artístic seguint la tendència de l’ecodisseny. Aquestes pràctiques de reciclatge del suro afermen encara més la seva contribució a la sostenibilitat del medi ambient, avalant els principis establerts per l’Economia Circular.
“El sector surer espanyol és un aliat clau en el procés de transició cap a una Economia Circular que produeixi múltiples beneficis i generi un desenvolupament socioeconòmic més sostenible, desvinculat de l’ús indiscriminat de recursos no renovables”, comenta Albert Hereu, director de l’Institut Català del Suro i portaveu de la Iniciativa Cork. “L’activitat desenvolupada per la Iniciativa Cork, centrada a difondre i conscienciar sobre la importància d’apostar per un producte natural i nacional com el tap de suro, és fonamental si volem progressar cap a un model d’economia sostenible i de reduït impacte mediambiental”, afegeix Hereu.
La sostenibilitat com a eix per la nova etapa de l’ICSuro
L’ICSuro està actualment en procés de definició de les línies estratègiques pels anys 2020-2025, estretament aliniats amb els objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, en concret:
- 8: Treball decent i creixement econòmic
- 9: Indústria, innovació i infraestructura
- 12: Producció i consum responsables
- 15: Vida d’ecosistemes terrestres