El dia 28 de novembre s’entrega la beca per a l’estudi de begudes fermentades que concedeix l’Associació d’Empresaris Surers AECORK i l’Institut Català del Suro.

Enguany, la beca ha estat concedida a Leonor Guadarrama, investigadora mexicana estudiant del Màster de Begudes Fermentades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Aquesta beca ha anat acompanyada d’un stage al Cork Center Laboratory de l’ICSuro on, durant dos mesos ha estat fent un estudi sobre la influència que pot tenir el tap de suro a la cervesa. En la següent entrevista, ens explica per què va decidir fer aquest estudi i quines conclusions ha extret.

Per què se’t va ocórrer fer aquest estudi?
L’interès de realitzar aquest estudi va sorgir després d’assistir a una conversa a la URV sobre l’ús del suro en vins i tots els estudis que realitzen per poder garantir que els taps de suro compleixen amb les característiques necessàries. Va ser molt interessant perquè hi havia clarament una gran inversió en recerca i desenvolupament d’això en vi però també es va esmentar que en cervesa encara no existia cap estudi sobre l’impacte que pogués tenir l’ús de taps de suro.

T’havies interessat anteriorment pel suro?
Realment desconeixia la gran majoria de les aplicacions que poden donar-se al suro i moltes de les seves característiques. Jo vaig realitzar el màster enfocat a cervesa, a més que els meus estudis previs no estan relacionats amb el vi. Va ser molt gratificant poder aprendre molt més d’aquest material en tenir l’oportunitat de realitzar aquest projecte a l’ICSuro.

Què és el que més destaques del suro?
Crec que és un material que pot tenir una gran varietat d’aplicacions per les seves propietats mecàniques i químiques, a més de ser un recurs renovable, però que encara no han estat totalment explotades, pel fet que sempre es relaciona directament als taps utilitzats en vi o potser per a productes ornamentals.

Quines són les principals conclusions que sorgeixen del teu estudi?
L’estudi va permetre obtenir les dimensions i característiques necessàries dels taps per a poder oferir un tancament adequat tenint en compte les ampolles i les característiques de la cervesa i que, a més, oferís una fàcil obertura per al consumidor. A més d’això, va ser possible diferenciar entre la cervesa emmagatzemada utilitzant taps de suro de la cervesa que va ser tancada amb xapes normals. Això pot ser de gran interès per cervesers que tinguin entre les seves especialitats cerveses que presentin caràcter organolèptiques més riques a causa del procés de maduració i/o fermentació que hagin rebut.

Creus que l’auge de la cervesa artesanal i ecològica pot augmentar l’ús de taps de suro, pel fet que és el més sostenible?
Sí, hi ha moltes cerveseries que elaboren cerveses orgàniques i que han invertit en poder produir cerveses de gran qualitat només amb matèria primera orgànica, a més de dissenyar cerveses que són sotmeses a maduració en bótes o que la fermentació és duta a terme per mitjà de cultius mixtes. Això permet obtenir un producte de gran qualitat que és molt apreciat pel consumidor. Crec que, per a aquest tipus de cerveseres, l’ús de taps de suro ressaltaria encara més el seu producte, i permetria l’evolució del perfil aromàtic obtenint un producte més complex.

Creus que la influència que pot tenir l’ús de taps de suro a la cervesa ha de ser un terreny més explorat?
Sí, crec que el tema hauria de ser explorat amb més profunditat per poder oferir resultats contundents i opcions focalitzades a cada cervesa.

Voldries afegir alguna cosa?
M’agradaria agrair l’oportunitat que em va donar l’ICSuro per a poder realitzar aquest projecte. Va ser una gran oportunitat d’aprenentatge i em va obrir el panorama tant en la investigació del suro com en la de les cerveses.